LA DONA FANTASMA
T DE TEATRE
La dona fantasma gira al voltant de quatre mestres a finals dels anys setanta. Porten una vida intensa i melancòlica, marcada per la cura dels pares i dels fills, pels desenganys amorosos i pels desafiaments que els provoquen les seves alumnes. L’extraordinari irromp en aquesta quotidianitat esglaiadora: una dona fantasma.
L’aparició del fantasma és la porta d’entrada a un altre món: el del passat, el de la memòria. La ficció per explicar l’impossible. El teatre com a sessió d’espiritisme. El teatre com a artefacte de memòria. De fantasmes, d’espectres, de morts que parlen; de tot això està feta la història, i de tot això està fet el teatre. Què és ser un fantasma? Només el teatre ho pot respondre.
Autor i director: Mariano Tenconi Blanco
Traducció: Sergi Belbel
Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca
Músics: Joan Palet i Rafel Plana
Veu en off: Elisabet Casanovas
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Música original i direcció musical: Ian Shifres
Il·luminació: Jaume Ventura
So: Damien Bazin
Vídeo: Francesc Isern
Caracterització: Eva Fernández
Dramaturgista: Carolina Castro
Moviment i coreografies: Vero Cendoya
Ajudantia de direcció: Anna Llopart
Producció executiva: Daniel López-Orós
Una coproducció de T de Teatre, Centro Dramático Nacional i Teatre Romea,
amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya), la participació de Crea SGR i la col·laboració de Compañía Teatro Futuro i Teatre La Sala de Rubí (Ajuntament de Rubí).
Torna La Calòrica amb una peça sobre el Congrés de Viena (1814), la fi de l’Ancien Régime i la nostra societat capitalista neoliberal que se celebra a si mateixa a la vora del col·lapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política.
La derrota de Napoleó i el fracassat final del període revolucionari serveixen per demostrar que la monarquia absoluta és l’ordre natural de les coses; és l’únic sistema possible. A la tardor de 1814, les quatre grans potències de l’Antic Règim celebren a Viena la primera cimera internacional de la història amb l’objectiu de perpetuar el seu poder i d’assegurar una resposta contundent en cas que el poble torni a revolucionar-se. Mentrestant, a milers de quilòmetres d’allà, un volcà acaba d’entrar en erupció.
Idioma
Espectacle majoritàriament en francès sobretitulat en català
Dramatúrgia: Joan YagoDirecció: Israel SolàEl mes de gener de l’any 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades. L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari Liberation i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Carrère. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique han adaptat la novel·la per portar-la, en aquesta ocasió, sobre l’escenari amb Pere Arquillué i Carles Martínez.
Fitxa
Autoria: Emmanuel Carrère